El passeig dels Anglesos, situat al davant del mar, en un primer moment no era altra cosa que la part posterior del carrer Ciutat de La Paz, però a principis del segle XX comença a adquirir personalitat pròpia i, a imitació del famós passeig de Niça del que en pren el nom, també aquest fou hereu de la voluntat de convertir-se en el carrer més emblemàtic de la vila. Una de les seves peculiaritats és l’eclecticisme d’estil entre les cases del passeig. En trobem de populars mediterrànies, neoclàssiques o noucentistes, projectades per alguns dels arquitectes més destacats de l’època: Jeroni Martorell, Salvador Sellés, Enric Sagnier, Emili Cabanyes o Nicolau Rubió i Tudurí, entre d’altres.

En el curt període de 3 anys, de 1917 a 1920, es van construir quasi totes les torres del passeig dels Anglesos, malgrat que fins el 1925 no es dugué a terme la seva urbanització pròpiament dita (encintat de voreres, pavimentació, etc.) aplicant el model de ciutat-jardí anglès.

Durant la Guerra Civil, nombroses residències d’estiuejants  –abandonades per por als saquejos dels escamots anarquistes– van ser ocupades per les ambaixades estrangeres que trobaren a Caldes més seguretat que no pas a la Barcelona  bombardejada.

Als anys 70 del segle XX, amb la disbauxa constructora de l’època i aprofitant l’absència de lleis de protecció patrimonial, es van enderrocar moltes cases residencials per a convertir-se en blocs de pisos. Només les poques que han sobreviscut ens recorden el passat esplendorós del passeig dels Anglesos.