A començaments del segle XX la fama de l’aigua termal de Caldes s’havia escampat molt més enllà dels pobles veïns, a Barcelona es parlava de l’ús terapèutic de les aigües de Caldetes i el diari La Veu de Catalunya publicava anuncis elogiant-ne les virtuts. 

Però a Caldes no només tenim l’aigua termal, cal no oblidar els diferents aqüífers del nostre subsòl que han proporcionat aigua potable i de reg als habitants del poble des de temps remots. Un poble tan petit tenia la gran sort de disposar d’un patrimoni d’aigua ric i abundant com eren: les mines, les fonts, els molins, el safareig i els banys termals.

Pel que fa als molins, abans de la guerra n’hi havia tres en funcionament a Caldes: el Molí de Dalt, situat a l’espai de l’actual carrer del Molí, el Molí de la Bassa, entre el safareig i els banys termals (on actualment hi ha els pisos del rector i al darrere, el parc del Molí de la Bassa, que hi fa referència) i el Molí de Baix, ubicat en el fons del passatge del carrer de Sant Pere (a l’altra banda de la Riera, on el nom d’una casa particular, El Molí Vell, ens recorda la història passada). 

Actualment encara queden fragments de la conducció que connectava els tres molins i portava l’aigua des del molí de dalt al de baix passant pel del mig. Quan la bassa del primer estava prou plena s’obrien les comportes i es feien funcionar tots tres, previ acord entre els moliners. Encara podem veure el pas d’aquest rec pel costat dels banys termals, si ens aboquem des del pedrís que hi ha darrere de l’edifici.